divendres, 8 de març del 2013

El cant


El cant de l'ànima trista
resucita per uns instants...

No m'agraden els ocells i sempre hi caic, un cop i un altre.... què serà? Tenen un no sé què m'atreuen, però a la vegada m'espanten. Misteris de la vida.

15 comentaris:

  1. Ois, quin gafarronet més preciós!

    ResponElimina
  2. I el pollastre a l'ast? :-) Els misteris de la vida, no els acabarem d'entendre mai, però si anem fent el que volem ja ens va bé.

    ResponElimina
  3. Doncs això, potser t'atrauen perquè t'espanten i t'espanten... no ho sé, mai m'han espantat els ocells (només els del Hitchcock i encara), però això de poder volar... ai xiqueta, això ha de ser fantàstic.
    La foto és maca perquè sí. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que de fet, si existís la reencarnació, m'agradaria ser un ocell (m'és igual quin), per volar! :-)

      Elimina
  4. La por als ocells és una por que no és excessivament estranya. Hi ha molta gent que la té. Podria se r una metàfora de la llibertat que els dóna el vol, la llibertat també atreu, però també fa por de vegades, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí Carme, però hi ha ocells que viuen engabiats pobres... i aquests no en són gaire de lliures... com els humans, que vivim engabiats en una societat consumista i malgastadora...

      Elimina
  5. A mi això em passa amb els gossos... i no és broma, eh?... Els grans (els petits no). Els trobo maquíssims, m'encanta la seva mirada, la trobo noble... M'emociona veure la seva fidelitat, com van tranquils al costat de l'amo... i no suporto pensar que algú els hi pugui fer mal o abandonar-los.
    Ara bé... Jo no. Res de res, no en vull cap jo... Tot això una mica de lluny :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi si els gossos em borden (siguin grans o petits) em fan por tots! hehehe!

      Elimina
  6. Potser et recorden alguna cosa que no vols recordar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Possiblement Maria, però no sé què és.... i potser no ho sabré mai!

      Elimina
  7. A mi em passa amb els homes! Molt xula la foto, molt :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe! No diguis això Silvia! Tens a l'home de la teva vida esperant-te en qualsevol indret! Ja veuràs!! :-)) mua!

      Elimina
  8. T'espanten los aucells? No dona no! Si els moixons són preciosos, i més quan refilen i refilen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc més de dir mixons... i m'espanten molt, sobretot si passo per la vora seva i ells en aquell moment arrenquen a volar, ara, veure'ls en llibertat, als arbres o volant m'encanta.

      Elimina