Aparquem per uns instants l'impuls de la vida per recordar allò que tan poc ens agrada. Som conscients del mal que ens fa, però ens entestem a recordar-ho, com si la continuació del nostre camí sol depengués d'allò.
Em va agradar molt aquesta foto quan la vaig veure el primer cop. Suposo que la bicicleta està aparcada uns instants per els fantasmes que deies. Hi ha una cançó d'en Calamaro que m'agrada molt i parla una mica d'això:
Qué difícil es rescatar la voz de un recuerdo, pero hay veces que allí está como si fuera el día Yo sé que siempre hay algo que no podemos olvidar, son esas cosas que ni siquiera el tiempo borrará La felicidad es casi imposible recuperarla, todo lo que fue dolor siempre acude a la memoria
Un día tal vez pueda pensar de otra manera, pero hoy no puedo evitar lo que me apena De algo que me pertenece y que no quiero ocultarlo, para qué, si es todo mío
Yo sé que siempre hay algo que no podemos olvidar, son esas cosas que ni siquiera el tiempo borrará Yo sé que siempre hay algo que no podemos olvidar, son esas cosas que en el corazón siempre estarán.
Quina lletra més bonica Sílvia... M'agrada molt quan trobo escrits que expressen perfectament el que jo sento... és com si algú més m'acompanyés en aquest malestar i fa que no em senti tan sola. Una abraçada!
Som així de massoques: aparquem la vida per pensa/recordar allò que ens dol, enlloc de parar per gaudir de la pausa, del saber detectar els petits grans detalls...
Sí, suposo que hi ha records que es queden tan gravats a la memòria que en un tres i no res hi tornem i ens semblen molt i molt reals. Haurem d'aprendre a pedalar amb més força!
Bé, si sabem que ens fa mal el recordar-ho, ja sabem una cosa més. Vull dir que en som conscients. ÉS el primer pas. Tenim delimitat el què ens fa mal. Ara només cal (jeje, com si fos fàcil) no pensar-hi més... o pensar-hi menys, com a mínim.
Oi que és fàcil donar consells? (aquesta última frase és un comentari per mi mateixa, gairebé)
La foto bellíssima, ja t'ho vaig comentar l'altre dia.
Tota la raó, un cop detectat allò que ens fa mal és més fàcil no girar-s'hi tant, el problema és quan tan sols és una sensació i no saps pas d'on ve. Ptonets bonica!
Preciosa, la foto, realment... i hi ha coses no resoltes del tot que van reapareixent, i podem viure amb elles, sabent que les tenim en un racó, controlades.
Bona nit, Albatros (és com li diu una amiga a la seva filla Alba, he he)
Tenir-ho controlat és molt difícil, però "estamos en ello"!!! :DD. Hi ha una escola de parapent a Àger que es diu Albatros, hehe! A mi personalment m'agrada més Alba eh? que els mixons i jo no som gaire bons amics! :P
També podem passar el pont i deixar-ho a l'altra riba. :)
ResponEliminaLa foto ja l'havia vista, però m'encanta.
és una opció! ;-) Gràcies Carme!
EliminaDeu ser cosa de la naturalesa humana, que, de tant en tant, sembla que ens volem fer mal... ais!!
ResponEliminaLa foto és molt, molt maca! ;-))
Som caparruts, tossuts i tenim moooolta memòria emocional encara que no ho sembli! Gràcies Assumnpta!
EliminaEm va agradar molt aquesta foto quan la vaig veure el primer cop. Suposo que la bicicleta està aparcada uns instants per els fantasmes que deies. Hi ha una cançó d'en Calamaro que m'agrada molt i parla una mica d'això:
ResponEliminaQué difícil es rescatar la voz de un recuerdo,
pero hay veces que allí está como si fuera el día
Yo sé que siempre hay algo que no podemos olvidar,
son esas cosas que ni siquiera el tiempo borrará
La felicidad es casi imposible recuperarla,
todo lo que fue dolor siempre acude a la memoria
Un día tal vez pueda pensar de otra manera,
pero hoy no puedo evitar lo que me apena
De algo que me pertenece
y que no quiero ocultarlo,
para qué, si es todo mío
Yo sé que siempre hay algo que no podemos olvidar,
son esas cosas que ni siquiera el tiempo borrará
Yo sé que siempre hay algo que no podemos olvidar,
son esas cosas que en el corazón siempre estarán.
Petonets, guapíssima!!
Quina lletra més bonica Sílvia... M'agrada molt quan trobo escrits que expressen perfectament el que jo sento... és com si algú més m'acompanyés en aquest malestar i fa que no em senti tan sola.
EliminaUna abraçada!
aquestes reflexions són necessàries, però hem d'estari com menys millor. Cal trobar el punt just.
ResponEliminaTota la raó, però a vegades trobar la mida justa costa...
EliminaHaurem de fer foc nou, doncs! Vinga, a pedalar de nou, però en el bon camí!
ResponEliminaPedalar i pedalar!!! Quin cansament!!! :P
EliminaSom així de massoques: aparquem la vida per pensa/recordar allò que ens dol, enlloc de parar per gaudir de la pausa, del saber detectar els petits grans detalls...
ResponEliminaSí, suposo que hi ha records que es queden tan gravats a la memòria que en un tres i no res hi tornem i ens semblen molt i molt reals. Haurem d'aprendre a pedalar amb més força!
EliminaBé, si sabem que ens fa mal el recordar-ho, ja sabem una cosa més. Vull dir que en som conscients. ÉS el primer pas. Tenim delimitat el què ens fa mal. Ara només cal (jeje, com si fos fàcil) no pensar-hi més... o pensar-hi menys, com a mínim.
ResponEliminaOi que és fàcil donar consells? (aquesta última frase és un comentari per mi mateixa, gairebé)
La foto bellíssima, ja t'ho vaig comentar l'altre dia.
Tota la raó, un cop detectat allò que ens fa mal és més fàcil no girar-s'hi tant, el problema és quan tan sols és una sensació i no saps pas d'on ve. Ptonets bonica!
EliminaPreciosa, la foto, realment... i hi ha coses no resoltes del tot que van reapareixent, i podem viure amb elles, sabent que les tenim en un racó, controlades.
ResponEliminaBona nit, Albatros (és com li diu una amiga a la seva filla Alba, he he)
Tenir-ho controlat és molt difícil, però "estamos en ello"!!! :DD. Hi ha una escola de parapent a Àger que es diu Albatros, hehe! A mi personalment m'agrada més Alba eh? que els mixons i jo no som gaire bons amics! :P
Elimina