dissabte, 29 de desembre del 2012

El ball



Buscarem el nostre racó dins aquest món, fins que es pongui el Sol.
Imaginarem ser lliures, volarem fins extasiar-nos. Com si fos un ball elegant, un riu de vida en busca d'algun lloc on caure mort. 

8 comentaris:

  1. Jo també vull ballar el ball de la vida!! La imatge és aparentment senzilla però transmet molt bé el teu escrit. Elegant! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a ballar Sílvia! Aturar-se en aquest ball és ben fumut! Ptonets!

      Elimina
  2. M'hi apunto jo també... és un estol d'estornells? quina passada! Volem, volem... siguem un riu de vida!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! Vaig al·lucinar al veure tants estornells volant per sobre de casa..... n'hi hava més de mil!

      Elimina
  3. Són els meus àtoms, que es reuneixen en el teu pensament...

    Petons, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si??? hehehe! i que en faig jo dels teus àtoms??? Si pogués ser els tranformaria en paraules boniques, com les que tu sempre ens regales!

      Elimina
  4. Cada vegada que VEIG la dansa en grup dels ocells quedo al·lucinada, deixo de VIURE la meva realitat i SENTO que hi ha màgia a l'univers, a les teves fotografies i a les teves paraules, que m'arriben i em fan volar, pensar que tot està per fer i tot és possible...

    Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. oohhh!!! que bonic Rachel!!! que la màgia mai deixi d'existir, sense ella estaríem perduts... Un petonarro!

      Elimina