diumenge, 16 de desembre de 2012

Bombolla


I esclata la bombolla on hi havíem construit dins el nostre propi món.

15 comentaris:

  1. I doncs, Alba, hem d'aprendre a bufar de nou, per construir-ne un altre.

    Per més que costi...

    És una foto preciosa, Alba, que realment (i amb tota sinceritat) el primer que m'ha fet venir al cap és a una frase com la teva. S'hi adiu a les mil meravelles, i la sento ben propera, però em resisteixo a que esclatin més mons ... ;) espero que aquest sigui l'últim! :)

    Abraçadetes



    ResponElimina
    Respostes
    1. I bufarem... no pararem mai de bufar, alguns cops farem unes bombolles més grosses, altres més petites, però no pararem mai.
      Gràcies per ser aquí Carme. Una abraçada gegant!

      Elimina
  2. Si, sisplau, fem més bombolles. Ahir me'n va esclatar una i em vaig quedar molta estona trista contemplant el buit. Però, què, coi, amb aquesta meravella de bombolla que ens mostres, em vénen ganes de bufar fort i fer-ne més. És una imatge preciosa preciosa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan esclaten les bombolles ens quedem desolats... però és que la vida és tan fràgil, els bons moments són tan fràgils que les bombolles no pararan mai d'esclatar. Gràcies per tot Sílvia! Una abraçadota!

      Elimina
  3. Sempre que hi hagi aigua, aire i sabó, s'en poden fer més, de bombolles. :P Mai estiguis trista per una bombolla que ha esclatat, alegra't del miler de bombolles que pots crear. :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Ona... m'agrada el que dius, s'ha de ser positiu i fotre-li ovaris a tot plegat. Ptonets, bonica!

      Elimina
    2. Muaaaaaaaaaaaaaaaaks, princesa!

      Elimina
  4. Recoi quina foto! Un mirall increible. Plas, plas, plas i més plas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El món dins la bombolla. :-)) Ptonets bonica!

      Elimina
  5. preciosa imatge. Mola el reflex aconseguit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sorpresa també va ser meva al veure-ho! :)) Una abraçada!

      Elimina
  6. Una foto preciosa, Alba. I si ha esclatat la nostra bombolla particular, doncs no ens quedarà més remei que, amb temps, paciència i lluita, anar-ne construint una altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort d'això porquet.... que amb esforç i il·lusió les bombolles no tenen límit! Això sí, són tan fràgils.... que mai saps quan pot tornar a esclatar la propera! Ptons!

      Elimina
  7. bones festes. Ahir vaig penjar una de les teves fotos al meu blog:
    http://jmtibau.blogspot.com.es/2012/12/nuvols-gris-cel-prou-ample-per-volar.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones festes! Em meravella que t'inspiris amb les meves imatges. moltes gràcies! Ptons!

      Elimina