dissabte, 17 de novembre de 2012

Repòs


Reposar sobre les rames gelades d'un xop qualsevol...
tornar a alçar el vol resulta una alenada de vida.

8 comentaris:

  1. M'agrada mooooolt aquesta foto, aquests arbres amb branques nues, infinites, on es paren a descansar els ocells! Em transmet vida, llibertat i naturalesa compartida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern no m'agrada perquè el fred em congela els pensaments.... però d'altra banda sempre em regala unes imatges tan boniques.... Aix!!!! Gràcies per ser aquí Sílvia! Ptons!

      Elimina
  2. La foto és preciosa, aquestes instantanies de tardor molen :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Maria! Cada estació té la seva part d'especial! Ptons!

      Elimina
  3. Tres elements a la foto, com si fos un haikú visual, que poso en paraules.

    Nuesa als arbres,
    el cel cobert de gris.
    Ocells reposen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. que maco Carme... jo sempre transmeto en imatges allò que em costa de dir. Tu sempre tens paraules per a tot! Ptonets!

      Elimina
  4. No dubtem doncs, a alçar el vol. Si no, la vida se'ns escolarà fent el pardal entre branca i branca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I des de l'aire segur que veurem les coses amb més claredat! una abraçada!

      Elimina