dilluns, 13 de maig del 2013

Heura


Puges ben amunt, agafada a la roca... sense temor, sense dificultats...

Ai, qui pogués ser heura!

5 comentaris:

  1. Mai no havia vist una heura amb una sola fulla...

    ResponElimina
  2. D'alguna manera ho som, ens arrepem a la vida amb tot el que tenim i pugem tant alt com podem tinguent sempre cura de les nostres arrels

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí Joan... però les heures són persistents i fortes... i creixen als llocs més inhòspits. Nosaltres encara tenim molt per aprendre!

      Elimina
  3. Forta i ferma ben amunt... sí que de vegades necessitaríem la seva tenacitat.

    ResponElimina