Fent via trepitjaré les pors, suportaré el meu pes i poc a poc m'aniré agafant amb força a la vida. I un cop a dalt miraré cap enrere per veure tot el que he deixat... i vull que m'hi acompanyi un somriure; de superació, de felicitat.... de valentia.
M'agrada molt com ho dius, les teves paraules són a la vegada literals i metafòriques.
ResponEliminaSempre amb un somriure, endavant!
Amb esforç les satisfaccions obtingudes són més grans!
ResponEliminadoncs anar fent via sense defallir i gaudint de cada instant.
ResponEliminaNo tinc paraules...gràcies per la injecció de vitamina que transmets!
ResponEliminaBesos!
Inspiradorament gràfica. :)
ResponEliminaLes vies que agafes semblen una mica escarpades però com que em vas dir que vas ben subjectada (física i emocionalment)... endavant!
ResponEliminaDoncs vinga, amunt! Encara que costi, encara que faci patir de valent... M'agrada molt la foto!
ResponEliminaLa satisfacció de superar pors és una de les millors sensacions.
ResponEliminaPodem parar, tirar una mica enrere, però sempre seguim amunt!