dissabte, 11 de gener de 2014

Remolí


...la vida flueix
com un remolí
flueix la vida...

12 comentaris:

  1. Com un remolí,
    a vegades engull
    o ens engull, la vida.

    :) El teu és més optimista... però és el que m'ha suggerit el remolí... preciós, post, Alba!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo necessito ser optimista.... perquè sinó m'engoleixo jo soleta.... ;)

      Elimina
  2. Respostes
    1. Són molt cars! Fa temps que tinc un racó de casa reservat per una súper foto (que encara no he fet), a veure si aviat ho puc aconseguir!

      Elimina
  3. Quina por que em fan els remolins... el teu sembla un remolí més bonic, dels que ens ajuden a fluir. Bon diumenge, Alba!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, una mica de por sí que fan... i més si el fons és negre... Haurem de lluitar perquè no ens engoleixi!

      Elimina
  4. A cops ens engoleix i d'altres ens empeny...

    Preciosa foto!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. però ens empeny cap abaix no?..... jo vull surar!!!!! :))) Gràcies Lluneta!

      Elimina
  5. ...com un remolí que es consumeix fins a desaparèixer, flueix mentre flueix. La vida també flueix com una espiral. però de vegades en sentit contrari... creant vida. M'agraden els colors de la teva foto, el blau de l'infinit, del cel, del mar, per acabar en el verd de la naturalesa, que tenim mes a prop i podem veure i tocar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és lo bo Joan, que al final el remolí sempre acaba desapareixent.
      A mi m'agraden les teves paraules, no saps com!

      Elimina
  6. I em salva,
    la vida.
    Els reixos també m'han salvat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la vida et salva.... ja tens molt de guanyat! :) Ptons Jordi!

      Elimina