dilluns, 4 de novembre de 2013

Tancat i barrat



De res serveix tancar-nos amb cadena i candau, si a través d'una finestra (o dos) deixem entreveure el nostre interior...

Potser és el moment d'obrir-nos, de trencar les cadenes, deixar de pensar en "el què diran", ser un mateix i obrir el cor. Perquè si ens mostrem tal com som i seguim allò que el cor ens diu, amb bona fe i bondat... res pot anar malament.


18 comentaris:

  1. I si hi va tindrem els fonaments per poder solucionar-ho

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si s'hi posen ganes ja hi ha la metiat de solucionat!

      Elimina
  2. Encara que vagi malament,ho soperarem i girarem el rumb, portant el vaixell a bon port. Bona entrada,Alba!

    una abraçada.

    ResponElimina
  3. No podem estar sempre tancats completament, sempre deixem alguna finestreta per on se'ns pot veure, però sovint no deixem acostar prou la gent per poder mirar dins. Obrir-se davant de certa gent pot ser perillós, però davant d'altres és necessari per viure plenament. Així que, senzillament, tria bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó... sovint aquest discerniment entre quan em puc obrir i quan no és el que em falla..... Suposo que l'experiència no juga al meu favor!

      Elimina
  4. A cada moment i amb cada persona que ens trobem... hem de saber què ens convé més... Potser no cal anar sempre desprotegits, però segur que no cal anar sempre tancats i barrats.

    Que tinguis sort... amb els teus panys i forrellats i finestres obertes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Carme... tens raó... però com ja li he dit al XeXu, sóc tan transparent que sovint em costa saber quan tancar-me i reservar els meus pensaments per mi mateixa.... Haurem d'aprendre'n a base de bufetades!!! :S

      Elimina
  5. Has explicat la clau per sentir-se bé..."ser un mateix", sense fixar-nos "en el què diran" .Fins aquí, hi estic del tot d'acord...Però sobre el que dius "d'obrir el cor", en això hi afegiria...obrir-lo però, sempre amb un bon filtre, per deixar passar només allò que realment t'interessa i que estas segura que no et farà mal...Els anys i l'experiència t'ensenyen!!...
    Tancar-se a pany i clau, no convé massa...Sempre és bo deixar que entri la llum i el color a les nostres vides!!
    Perdona el meu atreviment per donar-te consells que no m'has demanat.
    Què tot et vagi molt bé!!....Ànim i endavant!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buscaré el filtre més idoni Montse! Ojalá el sapiga trobar!!! Ptons i gràcies per ser-hi!

      Elimina
  6. La ment i el cor són com un paracaigudes, si no s'obren no serveixen per res. M'agrada molt el que dius i com ho dius! La foto és impactant

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si a sobre fessin la funció del paracaigudes ja seria més que genial!!!!

      Elimina
  7. Més fàcil si que seria, si ho féssim tots.

    Aferradetes ben fortes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí.... menys mals de caps! però no tothom deu tenir aquest do.... ;)

      Elimina
  8. Osti, no entrarà ningú, no, en aquesta porta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé... sempre hi ha eines per a tot! però s'ha de tenir el valor per fer-ho.... o la necessitat! ;)

      Elimina
  9. D'això sempre se n'ha dit eixir de l'armari.

    ResponElimina