dissabte, 27 de juliol de 2013

Polseres


Polseres d'uns moments que volen perdurar en el temps.


Sempre he pensat i ho he comprovat que els records són més clars si en tenim imatges...

14 comentaris:

  1. Que punkis aquestes polseres, Alba! És veritat això que dius, conec el cas d'una dona que per un accident va perdre part de la memòria i la va recrear a partir de fotografies passades i de les que anava fent a partir de llavors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El punk no es deat! :DD Jo crec que tinc memòria perquè sempre faig fotos de tot el que puc! I que duri!! Ptons!

      Elimina
  2. Penso el mateix. El Pol sempre em diu que visqui les coses mirant-les i deixi estar la càmera. Però després comprovem que hi ha coses que no recordariem si no m'hagués passat l'estona fent fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veure el món a través d'un objectiu també té la seva gràcia! :P

      Elimina
  3. En aixó tens raó Alba,d'avegades repasant fotos sempre dius alló de.......Ostres, no m'enrrecordaba d'aquesta trobada amb el amics,o aquella festa familiar.......De no ser per la fotografia,ens deixeriem moments de la nostra vida enrraconats.Per cert,fotograficament parlant,la foto es molt guapa!!!

    Una abraçada,Alba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fotografies són una porta oberta al passat.... M'encanta mirar i remirar fotografies antigues! Però sobretot, fer-ne de noves! ;D

      Elimina
  4. I ara és d'aquells moments que s'ha de dir que tothom té un passat, oi? Tan formaleta que semblaves, hehehe. A banda de constituir un record, la foto ha quedat xula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I hi ha passats bonics de recordar. Jo formaleta??? Ejem!!! M'agrada que a través dels blogs em conegueu sense prejudicis de veure'm físicament, ;) sóc formal quan qual i informal la resta de dia, hehe!

      Elimina
  5. si més no, aquestes imatges fan que de tant en tant fem un petit viatge en el temps que sempre ens provoca un somriure.

    ResponElimina
  6. El meu pare, conscient per la meva passió per la fotografia, sempre que veia alguna cosa que li agradava (no necessàriament paisatges, podia ser un dinar, un objecte...) sempre em deia "Mira això, genial per una foto!" ... i tenia raó, les coses que no vols que se't oblidin, millor plasmar-les en fotos o amb paraules.

    Bons records!! :)
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això està molt bé! A mi sovint m'han fumut bronques per dur sempre una càmera a les mans.... :(

      Ptonets!

      Elimina
  7. Doncs, mira, una bona foto!!! Amb record inclòs!

    ResponElimina