dijous, 18 d’octubre del 2012

Sola


Sola davant l'abisme.
Paro. Em refugio dins la closca.
La fragilitat que m'envolta pot fer que qualsevol pensament m'empenyi cap a aquest no-res que tant temo...

6 comentaris:

  1. Brutaaaaal, Alba!! Tant la imatge com el text, colpidors. M'identifico molt amb la caragola i aquesta fragilitat que desprèn tot i intentar protegir-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ens podem sentir protegits davall una simple closca? Complicat... complicat... però sobreviurem! ;)
      Ptonets!

      Elimina
  2. Coincidisc amb la Sílvia, és molt bo!

    ResponElimina