...com un remolí que es consumeix fins a desaparèixer, flueix mentre flueix. La vida també flueix com una espiral. però de vegades en sentit contrari... creant vida. M'agraden els colors de la teva foto, el blau de l'infinit, del cel, del mar, per acabar en el verd de la naturalesa, que tenim mes a prop i podem veure i tocar.
Com un remolí,
ResponEliminaa vegades engull
o ens engull, la vida.
:) El teu és més optimista... però és el que m'ha suggerit el remolí... preciós, post, Alba!
jo necessito ser optimista.... perquè sinó m'engoleixo jo soleta.... ;)
EliminaFes-ne un wallpaper!
ResponEliminaSón molt cars! Fa temps que tinc un racó de casa reservat per una súper foto (que encara no he fet), a veure si aviat ho puc aconseguir!
EliminaQuina por que em fan els remolins... el teu sembla un remolí més bonic, dels que ens ajuden a fluir. Bon diumenge, Alba!
ResponEliminaTens raó, una mica de por sí que fan... i més si el fons és negre... Haurem de lluitar perquè no ens engoleixi!
EliminaA cops ens engoleix i d'altres ens empeny...
ResponEliminaPreciosa foto!
Aferradetes :)
però ens empeny cap abaix no?..... jo vull surar!!!!! :))) Gràcies Lluneta!
Elimina...com un remolí que es consumeix fins a desaparèixer, flueix mentre flueix. La vida també flueix com una espiral. però de vegades en sentit contrari... creant vida. M'agraden els colors de la teva foto, el blau de l'infinit, del cel, del mar, per acabar en el verd de la naturalesa, que tenim mes a prop i podem veure i tocar.
ResponEliminaAixò és lo bo Joan, que al final el remolí sempre acaba desapareixent.
EliminaA mi m'agraden les teves paraules, no saps com!
I em salva,
ResponEliminala vida.
Els reixos també m'han salvat.
Si la vida et salva.... ja tens molt de guanyat! :) Ptons Jordi!
Elimina