dissabte, 31 d’agost del 2013

Si convé...


Si convé arrelarem entre teules i cement.
No ens fa por res! :)

Publicado por en

19 comentaris:

  1. Sergi31 d’agost del 2013, a les 16:53

    Aquesta determinació és la que et portarà lluny, molt lluny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba31 d’agost del 2013, a les 17:26

      La veritat és que em fa por tot... per això necessito anar autoconvencent-me! :) Gràcies per les teves paraules XeXu!

      Elimina
  2. Carme Rosanas31 d’agost del 2013, a les 18:18

    I tant que sí, arrelem on cal i quan cal... tot és proposar-s'ho!!! Endavant, bonica...

    Aquesta foto és de les que em tempta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba31 d’agost del 2013, a les 21:22

      I la questió és fer unes arrels ven agafades.... no sigui que un cop d'aire ens volqui! ;)

      Elimina
  3. Sílvia 31 d’agost del 2013, a les 18:26

    Molt bonica la foto i el rerefons, Alba! Allà on hi ha terra sempre pot arrelar la llavor :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba31 d’agost del 2013, a les 21:22

      Gràcies guapa! I si no hi ha terra.... ens la inventarem! ;) Ptonets!

      Elimina
  4. Jordi López Pérez31 d’agost del 2013, a les 18:37

    Una imatge molt maca i un missatge amb molta força,Alba!!!

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba31 d’agost del 2013, a les 21:23

      Gràcies Jordi, força és el que ens cal! ;) Ptons!

      Elimina
  5. Alba31 d’agost del 2013, a les 21:23

    Ptonets!

    ResponElimina
  6. El porquet1 de setembre del 2013, a les 11:14

    La vida, a voltes, sorprèn per la seva força i la seva persistència

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba1 de setembre del 2013, a les 12:25

      I sembla estrany.... però hi ha una força interior brutal!

      Elimina
  7. Garbí241 de setembre del 2013, a les 11:25

    nosaltres mateixos quedem de vegades sorpresos del nostre poder per aferrar-nos a qualsevol lloc i clavar les nostres arrels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba1 de setembre del 2013, a les 12:26

      Ens costa de creure...però som tan forts com un roure! :)

      Elimina
  8. Emma2 de setembre del 2013, a les 13:14

    Bon dia Alba! Sóc l'Emma, del blog saltembenamunt. M'agrada molt llegir els teus comentaris al meu blog i he investigat una mica pels teus. M'agraden moltíssim les fotografies. Et vaig seguint!

    ResponElimina
  9. Unknown7 de setembre del 2013, a les 17:58

    Desprens la força de la joventut. Ben dit. Bona foto, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba20 d’octubre del 2013, a les 11:51

      Jo crec que desprenc la força que no tinc..... :( però aquí estem! Ptonets!

      Elimina
  10. Gemma Sara21 de setembre del 2013, a les 13:26

    Vinc tardíssim, però m'agrada molt la foto i les teves paraules (bé, tard no és, sempre som a temps de créixer sobre les bases que volem, més o menys sòlides!!!!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba20 d’octubre del 2013, a les 11:51

      Mai és tard Gemma! Jo sí que últimament vaig tard a tot arreu i gairebé ni entro per aquestes contrades.... I em sap greu!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)