I jo amb tanta festa des dels Nadals i parades que he fet als meus blogs, no havia descobert aquest blog que ara em posa la pell de gallina... Alba, açò és un pur poema... El silenci, com tu dius en el meu blog és necessari...moltes vegades vegem treballs i no deixem cap senyal...però no és important. Ara bé, el teu comentari m'ha portat a aquest meravellós raconet que ja tinc enllaçat. Gràcies.
oooooh! que maco!
ResponEliminaAbsolutament preciosa!!
ResponEliminaMolt ben triada la imatge per explicar-nos aquest "pas del vent" per la vida!!
ResponEliminaUna abraçada.
Preciós! :D
ResponEliminaI verge......
ResponEliminaGuapíssima la foto. Tant de bo estigui nevant ara mateix al Pirineu... que li fa molta falta!
ResponEliminaM'agrada molt el vers i la imatge, encara que amb la meva falta de natura em costa d'interpretar, em sembla cosa de màgia!
ResponEliminaI tu pentines fotografies! Genial :)
ResponEliminaI jo amb tanta festa des dels Nadals i parades que he fet als meus blogs, no havia descobert aquest blog que ara em posa la pell de gallina...
ResponEliminaAlba, açò és un pur poema...
El silenci, com tu dius en el meu blog és necessari...moltes vegades vegem treballs i no deixem cap senyal...però no és important.
Ara bé, el teu comentari m'ha portat a aquest meravellós raconet que ja tinc enllaçat. Gràcies.
Estàs fent un blog que és un somni...
Una abraçada.
Guarda'n una mica d'aquest vent, en un potet, i me l'envies, a veuri si se m'endú cap als meus desitjos...
ResponEliminaUn petonàs!
Molts gràcies a tots pels vostres comentaris. Hi ha paraules que alegren l'ànima... i aquestes són les vostres! Un petonàs!!
ResponElimina