I doncs, Alba, hem d'aprendre a bufar de nou, per construir-ne un altre.
Per més que costi...
És una foto preciosa, Alba, que realment (i amb tota sinceritat) el primer que m'ha fet venir al cap és a una frase com la teva. S'hi adiu a les mil meravelles, i la sento ben propera, però em resisteixo a que esclatin més mons ... ;) espero que aquest sigui l'últim! :)
I bufarem... no pararem mai de bufar, alguns cops farem unes bombolles més grosses, altres més petites, però no pararem mai. Gràcies per ser aquí Carme. Una abraçada gegant!
Si, sisplau, fem més bombolles. Ahir me'n va esclatar una i em vaig quedar molta estona trista contemplant el buit. Però, què, coi, amb aquesta meravella de bombolla que ens mostres, em vénen ganes de bufar fort i fer-ne més. És una imatge preciosa preciosa!!
Quan esclaten les bombolles ens quedem desolats... però és que la vida és tan fràgil, els bons moments són tan fràgils que les bombolles no pararan mai d'esclatar. Gràcies per tot Sílvia! Una abraçadota!
Sempre que hi hagi aigua, aire i sabó, s'en poden fer més, de bombolles. :P Mai estiguis trista per una bombolla que ha esclatat, alegra't del miler de bombolles que pots crear. :D
Una foto preciosa, Alba. I si ha esclatat la nostra bombolla particular, doncs no ens quedarà més remei que, amb temps, paciència i lluita, anar-ne construint una altra.
Sort d'això porquet.... que amb esforç i il·lusió les bombolles no tenen límit! Això sí, són tan fràgils.... que mai saps quan pot tornar a esclatar la propera! Ptons!
I doncs, Alba, hem d'aprendre a bufar de nou, per construir-ne un altre.
ResponEliminaPer més que costi...
És una foto preciosa, Alba, que realment (i amb tota sinceritat) el primer que m'ha fet venir al cap és a una frase com la teva. S'hi adiu a les mil meravelles, i la sento ben propera, però em resisteixo a que esclatin més mons ... ;) espero que aquest sigui l'últim! :)
Abraçadetes
I bufarem... no pararem mai de bufar, alguns cops farem unes bombolles més grosses, altres més petites, però no pararem mai.
EliminaGràcies per ser aquí Carme. Una abraçada gegant!
Si, sisplau, fem més bombolles. Ahir me'n va esclatar una i em vaig quedar molta estona trista contemplant el buit. Però, què, coi, amb aquesta meravella de bombolla que ens mostres, em vénen ganes de bufar fort i fer-ne més. És una imatge preciosa preciosa!!
ResponEliminaQuan esclaten les bombolles ens quedem desolats... però és que la vida és tan fràgil, els bons moments són tan fràgils que les bombolles no pararan mai d'esclatar. Gràcies per tot Sílvia! Una abraçadota!
EliminaSempre que hi hagi aigua, aire i sabó, s'en poden fer més, de bombolles. :P Mai estiguis trista per una bombolla que ha esclatat, alegra't del miler de bombolles que pots crear. :D
ResponEliminaTens raó Ona... m'agrada el que dius, s'ha de ser positiu i fotre-li ovaris a tot plegat. Ptonets, bonica!
EliminaMuaaaaaaaaaaaaaaaaks, princesa!
EliminaRecoi quina foto! Un mirall increible. Plas, plas, plas i més plas!
ResponEliminaEl món dins la bombolla. :-)) Ptonets bonica!
Eliminapreciosa imatge. Mola el reflex aconseguit.
ResponEliminaLa sorpresa també va ser meva al veure-ho! :)) Una abraçada!
EliminaUna foto preciosa, Alba. I si ha esclatat la nostra bombolla particular, doncs no ens quedarà més remei que, amb temps, paciència i lluita, anar-ne construint una altra.
ResponEliminaSort d'això porquet.... que amb esforç i il·lusió les bombolles no tenen límit! Això sí, són tan fràgils.... que mai saps quan pot tornar a esclatar la propera! Ptons!
Eliminabones festes. Ahir vaig penjar una de les teves fotos al meu blog:
ResponEliminahttp://jmtibau.blogspot.com.es/2012/12/nuvols-gris-cel-prou-ample-per-volar.html
Bones festes! Em meravella que t'inspiris amb les meves imatges. moltes gràcies! Ptons!
Elimina