i fotografio.
La fotografia i el text avancen al mateix temps, fantàstic!! Avançar a poc a poc i créixer al ritme dels nostres passos. Quin gran poema, Alba. Petonets
és important no voler còrrer massa, com més a poc a poc més assaborim el pas del temps!Gràcies Sílvia! Muuak!
Ei, m'encanta aquest cargol, no saps si és real o si està en la realitat del somni (creat), sigui com sigui, a poquet a poquet...
qui sap? ;) hem d'anar avançant... com allò que diuen de "sin prisa pero sin pausa". Ptonets!
Quin pensament i quina reflexió més maca... poc apoc i bona lletra! aprenent sempre, que això d'aprendre no s'acaba mai.
L'aprenentatge ha de formar part de les nostres vides, sinó malament rai! Una abraçada Carme!
Sense presa, però sense pausa !
;-)
La fotografia i el text avancen al mateix temps, fantàstic!! Avançar a poc a poc i créixer al ritme dels nostres passos. Quin gran poema, Alba. Petonets
ResponEliminaés important no voler còrrer massa, com més a poc a poc més assaborim el pas del temps!
EliminaGràcies Sílvia! Muuak!
Ei, m'encanta aquest cargol, no saps si és real o si està en la realitat del somni (creat), sigui com sigui, a poquet a poquet...
ResponEliminaqui sap? ;) hem d'anar avançant... com allò que diuen de "sin prisa pero sin pausa". Ptonets!
EliminaQuin pensament i quina reflexió més maca... poc apoc i bona lletra! aprenent sempre, que això d'aprendre no s'acaba mai.
ResponEliminaL'aprenentatge ha de formar part de les nostres vides, sinó malament rai! Una abraçada Carme!
EliminaSense presa, però sense pausa !
ResponElimina;-)
Elimina